Camins que ara s'esvaeixen...

Tal dia com avui, dues setmanes enrere, vaig prendre la decisió de partir cap a Perú...

No va ser una decisió fàcil ja que tot canvi sempre implica dubtes, pors,... encara que sigui alguna cosa que desitges amb tot el cor.

A més, tot i que fes molt de temps que volia fer aquest pas, encara no havia trobat el moment adequat per a fer-ho... Ara crec que ho és i per tant l’he d’aprofitar.

Ara, passades les 12 de la nit i faltant molt poques hores per al meu viatge, necessit escriure alguna cosa per a agrair totes les paraules de suport i ànims que he rebut durant aquestes dues setmanes mentre vos ho deia i m’anava i despedint de tots/es vosaltres...

Per als que no ho us he pogut veure, el mateix que als altres: Cuidau-vos molt i ens veim d’aquí tres mesets!! I... m’encantaria rebre alguna visita!

Quan és l’hora de partir no puc evitar que em sàpiga un poc de greu, perquè encara que sigui jo la que prengui la decisió de marxar no significa que no m’importi tot el que deix aquí... però ho he de fer igualment... és alguna cosa dins jo que em diu que he de volar per tal de poder viure, conèixer i aprendre cada vegada més dels altres...

“Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar”

(Antonio Machado)

Ens veim prest!!

Una abraçada enoooorme

-Sili-