"Així tot va bé"

M'haureu de perdonar per aquests dies que he estat sense escriure... però és que açò d'estar sense fer feina me té molt ocupada!

Aquests dies he seguit fent més o manco el mateix: sortir a passejar, quedar amb la gent,...

Dimarts vaig passar el dia amb na Rachel, en Marco i en Macha; vam anar a dinar per Surquillo i després cap a casa, vam tenir festeta de nou ja que era la despedida oficial de na Rachel.
Dimecres dinaret a casa, els hi vaig fer un parell de truites de patata (deien que eren bones però es nota q no n'han menjades massa! jejeje) i pà amb tomatiga rallada. Vam pujar taula i cadires a ne's terrat, feia molt bon dia.. va ser genial! 
Dijous vaig quedar amb en Quique i na Yovanha (companys de Desco) i en Juanjo, un amic seu. Vam sortir una estoneta i cap a casa.

Divendres vaig fer la vessa tot es dia i es vespre vam anar as cine amb en Quique i en Juanjo, un parell de cervesses de tranquis i cap a casa de nou...

Avui encara no sé que farem, hi ha concert d'Aeropajitas (grup de'n Macha) a prop de casa, supòs que aprofitarem per anar a veure'l!

Per ara no hi ha més novetats....

Una besada per tothom

-Sili-

Jet lag?? i açò que és??

Bon dia a tothom!!

Per fi m'he decidit a escriure després de tres dies de ser aquí.. me sap greu però he estat bastant ocupada.. No he tingut temps ni per descansar del viatge, dormir mil hores, ni tenir "jet lag" ni res!!!

Dijous quan vaig arribar només hi havia n'Hernán a casa i va estar fent cosetes mentre jo descansava un poquet al sofà. Després, quan van arribar en Macha i en Marco vam anar a sopar i vam estar a casa xerrant i escoltant música fins ben tard. Dormir un poquet i anar a fer un parell d'enviats i poca cosa més.
El matí quan em vaig despertar vaig conèixer a na Rachel, una francesa encantadora amb la que tenc molt bona relació i que ha estat un mes vivint a la casa...
El vespre vaig anar a sopar amb en Quique (un company de feina de l'altra vegada) i després cap al centre a celebrar els anys de'n Marco i a veure un concert de "Los Chapillacs". Va ser molt divertit i vaig conèixer a molta gent nova... Sa festa com sempre va acabar a casa.

Dissabte dormir una estoneta, a sopar a un chifa (menjar típic d'aquí resultant de la mescla entre chinès i peruà)  i més concerts amb els amics de'n Marco i na Rachel (era la seva mig despedida).

Diumenge ha estat el dia més profitós, ens vam aixecar no massa tard i vam anar al Callao a dinar (Ceviche i Jalea) i a passejar per la platja i Malecón amb na Rachel, en Marco, n'Iam i n'Ignacio (nous components de Desco)... Va ser un dia "muy lindo", ens ho vam passar molt bé tot i que feia un poquet de fred...

Per ara crec que ja està... avui encara no se que faré.. tenc un parell de propostes que de d'avaluar.

Una besada enorme a tothom!


-Sili-

Ja he arribat!!

Després d'un llarg viatge... per fi he arribat a Perú!!!

El viatge ha anat molt bé i l'arribada a casa també.. a part d'un petit incident amb les claus que no m'obrien i he quedat 10 minutets esperant dins el pati de casa fins que ha arribat n'Hernán... jejeje

Com que estic molt cansada, i per tant, poc inspirada ja esciure demà... era només per dir que he arribat bé.

Una abraçada enorme per tothom!!

Salut!

-Sili-

Camins que ara s'esvaeixen...

Tal dia com avui, dues setmanes enrere, vaig prendre la decisió de partir cap a Perú...

No va ser una decisió fàcil ja que tot canvi sempre implica dubtes, pors,... encara que sigui alguna cosa que desitges amb tot el cor.

A més, tot i que fes molt de temps que volia fer aquest pas, encara no havia trobat el moment adequat per a fer-ho... Ara crec que ho és i per tant l’he d’aprofitar.

Ara, passades les 12 de la nit i faltant molt poques hores per al meu viatge, necessit escriure alguna cosa per a agrair totes les paraules de suport i ànims que he rebut durant aquestes dues setmanes mentre vos ho deia i m’anava i despedint de tots/es vosaltres...

Per als que no ho us he pogut veure, el mateix que als altres: Cuidau-vos molt i ens veim d’aquí tres mesets!! I... m’encantaria rebre alguna visita!

Quan és l’hora de partir no puc evitar que em sàpiga un poc de greu, perquè encara que sigui jo la que prengui la decisió de marxar no significa que no m’importi tot el que deix aquí... però ho he de fer igualment... és alguna cosa dins jo que em diu que he de volar per tal de poder viure, conèixer i aprendre cada vegada més dels altres...

“Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar”

(Antonio Machado)

Ens veim prest!!

Una abraçada enoooorme

-Sili-