Hola gententa!!! Que tal??
Jo per aquí tot molt bé!!
No tenc massa temps així que no podré explicar-vos tot el que voldria del viatge, però millor, així vos podré fotre es rollo quan vengui, mentrestant vos dic que ha estat un viatge increïble, he vist uns paisatges meravellosos i he conegut a una gent magnífica.
Vaig començar el viatge anant amb avió de Lima a Pucallpa, allà em va venir a cercar en Jonathan (un amic d’en Marco) i em va acollir a casa seva tot el cap de setmana. Vam passejar, vam sortir,... i el diumenge a matí vaig anar a agafar el barco que anava cap a Iquitos, aquí va començar la “odisea”, una aventura que ara m’encanta haver-la viscut però en aquell moment no ho veia massa clar.. jejeje
 | |
| Mercado II de Pucallpa |
 |
| Yarinacocha |
 |
| Posta de sol a Yarinacocha |
Quan arribi ja vos ho explicaré millor, però resulta que quan vaig arribar al port a cercar un barco que sortís cap a Iquitos me vaig endur la gran sorpresa que feia 30 minuts que havia partit i no se sabia quan en tornaria a sortir un altre (deien que el dia següent però mai és com diuen) i jo no tenia molt de temps per perdre perquè tenia només una setmana per arribar a Iquitos (el diumenge següent tenia l’avió de tornada). I res, mentrestant ja havia explicat la situació al mototaxista i aquest es va solidaritzar amb la meva causa i es va posar a cercar com un loco la manera de que jo pogués pujar a aquella llanxa!
 |
| des del mototaxi |
 |
| Mototaxis port de Pucallpa |
 |
| Port de Yarinacocha |
Així vam anar d’una banda a una altra cercant algú que em volgués dur amb la seva barqueta fins a la lanxa grosa, però tots li demanaven molt de doblers... Ell va insistir en trobar una solució fins que després de molt de cercar em va embarcar dins un “colectivo” (un taxi que empren com a bus-petit) i em va dir que quan arribés al darrer poble havia d’agafar un barquet que creués el riu i d’allà esperar a veure passar la llanxa. Tot semblava bastant correcte, però la travessia va ser tota una aventura. Primer de tot, amb el “colectivo” vam anar per un camí de terra on només hi passava un cotxe i hi havia selva a banda i banda, va valer la pena perquè vaig poder veure un munt de comunitats, però hi va haver algun moment de pànic (només per jo! Jejej) quan vam quedar més d’una vegada embarrats dins el fang que hi havia perquè havia estat plovent molt, ja me podeu imaginar a jo tota paranoica pensant que no podríem treure el cotxe i començarien a sortir serps i tota espècie d’animals que viuen a la selva! jejeje. Finalment vam poder sortir-ne i arribar al poblet on havia d’agafar la llanxa, però allà la situació no va millorar, era una petita comunitat i jo no veia cap port ni cal barqueta per en lloc... vam anar demanant a la gent (perquè per sort anava amb un tio que li havia passat el mateix, i ell havia d’agafar el barco si o si pq tenia les seves coses a dins). El vaig deixar encarregar-se una mica de la missió... Als 5 minuts més o menys, començam a sentir renou d’un motoret, i anam cap allà on ens havien dit que vindria a agafar-nos. M’agradaria haver vist la meva cara quan vaig veure arribar aquell “bote” amb un homenet treient l’aigua que hi havia dins. El “bote” era de llenya i devé que no feia més d’un pam d’alçada, els kayaks són més grossos!!! Jo veia un riu immens per travessar i una barqueta petita petita per fer-ho... en aquell moment pensava: “d’acord, jo sé nedar, però no arrib a l’altre banda ni de conya, m’agafarà cosa només de caure dins aquest riu d’aigua marró on no es veu ni els animals que hi pot haver!!!!”
Finalment vam arribar a l’altre banda sense cap problema, quan ja veia l’altre banda del riu més a prop vaig començar a viure intensament el que m’estava passant... a més vaig estar filmant tota la estona, pq pensava que si sobrevivia segurament m’agradaria poder-ho recordar!! Jejejej
Sóc una exagerada, però realment estava cagada..
 |
| "bote" per creuar el riu |
I res, una volta a l’altra banda del riu vam baixar del “bote” i vam estar esperant a veure venir la llanxa, mentrestant vaig estar bevent unes “chelas” amb 3 madereros (en aquesta zona hi ha molta gent que treballa la talla d’arbres per fer la llenya que tots empram, llenya que per altra banda està deixant a l’Amazones sense arbres i al món sense pulmons) aquests 3 joves van ser molt simpàtics i em van convidar a seure i beure cervesa amb ells, vam estar xerrant i em van explicar una mica el que feien.
 |
| Comunitat on vam esperar la llanxa |
Després d’unes birretes vam veure aparèixer la llanxa i un home de la comunitat on havíem anat a parar ens va pujar al seu “bote” (un poc més gros que l’altre) i ens va atracar a la llanxa. Una vegada aferrat el “bote” a la llanxa vam haver de saltar (estàvem aferrats) d’un a l’altre mentre els dos vaixelles seguien en moviment! Tot una experiència per recordar!! Jejejeje
 |
| Company d'aventura i "bote" que ens va dur a la llanxa |
Finalment tot va anar bé i ara somric amb encantada mentre hi pens...
Una volta dins la llanxa ja tot va ser més tranquil!
Vam estar viatjant des de diumenge matí fins a divendres migdia, dins el barco vaig fer moltes amistats però sobretot vaig connectar molt amb una jove d’Estats Units i un argentí amb els quals hi va haver molt bon rollo des del principi i vam acabar passant junts el cap de setmana a Iquitos, amb nosaltres també es va ajuntar una dona d’Israel que viu a llatinoamèrica des de fa temps.
 |
| Alicia (E.U.A) |
 |
| Gustavo (Argentina) |
 |
| Xajar (Israel) |
El viatge amb barco va ser fantàstic, xerrant amb gent tot el temps, gaudint d’uns paissatges preciosos, dormint carregada de bitxos i dutxant-me amb l’aigua marró del riu. Ni jo me podia creure el poder d’adaptació que tenim! Ens adaptam al que hi ha sigui com sigui: menjar, bitxos, aigua,...
 |
| Foto des del CAMAROTE |
 |
| Posta de sol- Río Ucayali |
 |
| Fillet dalt un arbre |
 |
| Alicia i Luz Clarita |
 |
El cap de setmana a Iquitos va ser ben curtet però el dissabte sobretot el vam ben aprofitar, vam anar al Mercat de Belén i el capvespre a Padrecocha on vam fer una nedadeta al riu (encara amb la meva paranoia de bitxets), unes birretes i un passeig. Tot preciós.
El diumenge vam fer poca cosa, dormir, un bon berenar, dinar, una xerradeta, despedida i agafar mototaxi cap a l’aeroport.
Arribada a Lima morta i rebentada, però amb un molt bon gust de boca de lo molt que havia valgut la pena fer aquest viatge.
Fins aquí per ara...
Una besada enorme a totes i tots
-Sili-
